Energia Hidràulica

Hola! Ací estic amb un nou post. Hui parlaré de l'energia hidràulica.

L'energia hidràulica s'obté de l'aprofitament de l'energia cinètica i potencial de les corrents d'aigua, salts d'aigua o marees. És una font d'energia renovable i no consumeix matèries primeres, ja que l'aigua embassada va a parar novament al riu després de fer moure les aspes de la turbina. Tampoc produeix elements contaminants.

L'aigua embassada a la part superior d'un riu emmagatzema energia potencial. Es deixa eixir per un conducte estret, al final del qual es troba amb les aspes d'una turbina i les fa girar (energia cinètica). LA turbina fa funcionar el generador d'energia elèctrica.

L'únic inconvenient d'aquest tipus d'energia és que els embassaments produeixen un gran impacte ambiental, perquè inunden grans superfícies, i fins i tot pobles que desapareixen.

Actualment es creen petites centrals hidràuliques que aprofiten el desnivell natural dels rius. Tenen l'avantatge que l'impacte ambiental que provoquen és molt reduït, però resulta més difícil controlar-ne la producció.

I ací podeu veure el funcionament dels embassaments.

La setmana que ve publicaré un post sobre les actuals energies renovables.

Lleis de Kepler

Hola! Ahui el post tractarà sobre les lleis de Kepler com vaig dir la setmana passada.

L'astronom i matemàtic alemany Johannes Kepler (1571-1630) va dur a terme una sèrie d'estudis que li van permetre conéixer les lleis matemàtiques que descriuen el moviment dels astres. Com a conseqüència dels seus estudis, Kepler va enunciar les tres lleis del moviment planetari: lleis de Kepler.

Kepler va partir d'un sistema heliocèntric, com havia proposat Copèrnic, però a l'hora de tractar d'ajustar les dades que Tycho Brahe, el seu mestre, havia trobat per a les posicions de Mart es va adonar que s'ajustaven a un òrbita el·líptica, no circular.

• 1a llei de Kepler: 

Tots els planetes es mouen al voltant del Sol seguint òrbites el·líptiques. El Sol està situat en un dels focus de l'el·lipse.

• 2a llei de Kepler:

Els planetes es mouen amb velocitat areolar constant; és a dir, la línia que uneix en cada moment el planeta amb el Sol escombra àrees iguals en temps iguals.

• 3a llei de Kepler: 

Per a tots els planetes:   

r és la distància mitjana al Sol, i T, el període. En aquesta relació matemàtica k es constant.

Això es tot. Espere que us siga útil. La setmana que ve, abans de finalitzar el tema de les forces gravitatòries publicaré una entrada sobre l'energia hidràulica, que pertany al tema que estem donant ara (Treball i energia). 

Models Heliocèntrics

Hola! Ací estic una altra vegada, hui vaig a parlar sobre els models heliocèntrics de l'univers. Es coneixen dos: el model d'Aristarc i el model de Copèrnic. Galileu tambe va contribuir amb les seves investigacions que van ajudar a resoldre problemes importatns en el camp de la física, matemàtiques i astronomia. Però sols em centraré en els models esmentats.

• Model d'Aristarc

Aristarc de Samos (310-230 aC) va ser un filòsof grec que va idear un model de l'univers basant-se en les idees exposades el segle anterios per Heràclides del Pont (388-310 aC), que considerava el Sol com la font de la calor i de la vida.

En el model heliocèntric d'Aristarc el Sol està situat al centre de l'univers, i la Terra, la Lluna i els altres cinc planetes giren entorn seu, amb velocitats diferents i en òrbites de radis diferents. I tot el conjunt es troba dins d'una esfera d'estrelles.

Aquest model s'oposava a allò que s'observava directament (sembla que la Terra està quieta i  és el Sol el que gira). Això, unit al major pes de les idees filosòfiques d'Aristòtil, va fer que caiguera en l'oblit.

• Model de Copèrnic

Nicolau Copèrnic (1473-1543) va ser un astrònom polonés que explicà el moviment dels astres en l'univers d'una manera molt més senzilla que la que va proposar Ptolomeu. Copèrnic va proposar un model heliocèntric.

El model heliocèntric de Copèrnic situava el Sol al centre de l'univers; la Terra i els altres planetes giraven al voltant seu descrivint òrbites circulars. La Lluna girava al voltant de la Terra.

El model de Copèrnic explicava també fàcilment el moviment retrògrad.

I ací finalitza l'entrada d'avui. La setmana que ve el post tractarà de les Lleis de Kepler. Fins el dissabte!

Models de l'univers

Hola! Ací estic amb el nou post. Ahui parlaré sobre els models de l'univers. Primerament ho faré sobre els models geocèntrics i el pròxim dissabte dels heliocèntrics.

En la Grècia antiga, alguns filòsofs van tractar d'establir models per a explicar el que s'observava en el cel. Es coneixien set astres: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Com el que veien eren aquests astres movent-se pel fons estrellat, es pensaven que la Terra era el centre de l'univers i tots els altres astres giraven al voltant seu.

Models geocèntrics 


Claudi Ptolomeu va elaborar un model geomètric que permetia explicar per què canviaven les distàncies entre la Terra i els planetes en els diferents moments de l'any.
Segons el model geocèntric de Ptolomeu, la Terra es manté fixa i els altres astres firen al voltant seu.

La disposició dels astres en l'univers, segons Ptolomeu:

• Al centre, la Terra, cos esféric i immòbil.
• Al voltant giren els altres cossos celestes. 
• Ptolomeu va imaginar que els planetes descrivien una circumferència imaginària centrada al voltant de la Terra, i al seu torn, també descrivien petites circumferències el centre de les qual descrivien aquesta circumferència imaginària. Les petites circumferències les va anomenar epicicles i la circumferència gran, deferent.
• Cobrint totes aquestes esferes es troba l'esfera de les estrelles, que també gira al voltant de la Terra.

Els girs d'aquestes circumferències tenen velocitats diferents,  direccions i radis independent, fet que explica el moviment retrògrad.

Ací finalitza l'entrada d'aquesta setmana. Us recorde que la próxima serà dels models heliocèntrics.

L'univers que obrservem

Si mirem al cel podem distingir moltes vegades diferents cossos celestes. Ahui us parlaré d'uns quants d'aquests:

• El Sol. És una estrel·la mitjana de color groc. El veiem molt més brillant que les altres estrel·les perquè està més prop de nosaltres.
• La Lluna. És l'ùnic satèl·lit natural de la Terra. Mostra quatre fases, i es repeteixen cada 28 dies: lluna plena, quart minvant (forma de C), lluna nova i quart creixent (forma de D).
• Els satèl·lits. Són astres que giren al voltant d'un planeta, un planeta nan o asteroide. Alguns són molt grans com Ganimedes, i altres de més menuts. 
• Les galàxies. Són agrupacions d'estrelles, gasos i pols. Les galàxies no són visibles a simple vista, es troben a milions d'anys llum de distància. La galàxia en la que nosaltres vivim s'anomena Via Làctia.
• Les nebuloses són núvols de gasos amb diversos orígens: Algunes van estar formades a partir de l'explosió de les capes externes d'una estrella, altres són núvols de gas on s'estan formant estrelles.
• Els asteroides. Són astres petits de forma irregular. En el sistema solar, estan situats al cinturó d'asteroides (entre Mart i Júpiter) i al cinturó de Kuiper, prop de Neptú.

Via Lactea

Ací finalitza el post d'avui. Espere que us servisca d'ajuda. Us espere la setmana que ve amb una publicació molt interessant sobre els models de l'univers. Fins aviat!

Presentació curs 2014

Nou curs, nova presentació. Aquest any tornaré a utilitzar el blog i tindrà entrades molt interessants, així que estigueu atents. Com quasi sempre publicaré els caps de setmana. I les següents publicacions tractaran de les forces gravitatòries.  Espere que tota la informació us sigui de gran ajuda. Benvinguts una altra vegada al meu blog!

Liti

Avui vaig a parlar sobre un element químic de la taula periòdica, el liti.
Aquest es representa amb el símbol Li i té de nombre atòmic 3. És un element alcalí, els metalls alcalins són aquells que estan situats en el grup 1 de la taula periòdica. En la seua forma pura, és un metall tou, de color blanc plata, s'oxida ràpidament en aire o aigua. És l'element sòlid més lleuger i s'empra especialment en aleacions conductes de calor, bateries elèctriques i sals, en el tractament de certes depressions. És univalent i molt reactiu.

Aquest element químic fou descobert per Johann Arfvedson en 1817. El va trobar en una mina de petalita a Suècia. 
El liti és un element moderadament abundant i està present a l'escorça terrestre en 65 parts per milió. Es troba dispers en algunes roques, pero mai lliure. Es troba en xicoteta proporció en roques volcàniques i sals naturals.
El liti, juntament amb l'hidrogen i l'heli, és un dels únics elements obtinguts durant el Big Bang. Tots els demés foren sintetitzats a través de fusion nuclears en estels en la secuència principal o durant les supernoves. Industrialment és obtingut a partir de la electròlisi del clorur de liti fos (LiCl). Des de la Segona Guerra Mundial la producció de liti s'ha incrementat enormement.

Al igual que altres metalls alcalins, el liti pur és altament inflamable i ligerament explosiu quan s'exposa a l'aire i a l'aigua. És corrosiu, per lo que requerix evitar el contacte amb la pell. S'ha de emmagatzemar en un líquid hidrocarburat inflamable com la nafta.

Ací finalitza l'últim post d'aquest curs 2012-2013. Espere que vos haja agradat el blog a tots. Bon estiu.

Aplicacions dels isòtops radioactius

Ací estic amb més informació sobre les aplicacions dels isòtops radioactius. Com vaig dir en l'última entrada les aplicacions eren 3.

Aplicacions com a font d'energia.

A les centrals nuclears s'obtenen grans quantitats d'energia aprofitant la fissió d'isòtops radioactius d'urani i plutoni. També es pot aprofitar per a fabricar piles de molt llarga duració. S'utilitzen en els marcapasos, en equips de mesura de sondes espacials o en estacions marítimes o terrestres que es troben en llocs de díficil accés.


Aplicacions en investigacions i experiments científics.

Els nuclis dels isòtops es desintegren emetent radiació alfa, beta o gamma. Els isòtops radioactius tenen diferents usos:

1. Per a determinar l'antiguitat d'una troballa arqueològica o històrica.
2. En investigació s'utilitzen com a marcadors, per a saber en què es transforma exactament una substància en una reacció química. Aquests estudis són importants per a conéixer com transcorren les reaccions en els organismes vius.
3. En investigacions forenses es fan servir tècniques d'isòtops radioactius per a detectar residus de munició.

Aplicació mèdica.

Com un mètode de diagnòstic d'algunes malalties s'introdueix en els malalts una substància que conté un isòtop radioactiu que emeta radiació de baixa energia. Aquesta substància es fixa a l'òrgan que es vol analitzar i permet observar-lo, registrant la radiació que emet.

El càncer fa que algunes cèl·lules es reproduïsquen ràpidament i originen un tumor. Els radioisòtops que emeten radiació d'alta energia afecten el procés de reproducció cel·lular. Així, la radiació emesa pels nuclis que es desintegren eliminarà més cèl·lules canceroses que cèl·lules normals, ja que aquestes últimes es reprodueixen més lentament. 

I ací finalitza el tema sobre els isòtops radioactius. Per a saber sobre què serà la próxima entrada haureu d'esperar.

Isòtops radioactius

Hola, en aquesta entrada parlaré sobre els isòtops radioactius. 
Primerament, anomenem isòtop als àtoms que tenen el mateix nombre de protons i es diferencien en el nombre de neutrons.
En segon lloc, la radioactivitat és el procés que experimenten alguns nuclis atòmics que els porta e emetre radiació. S'anomenen isòtops radioactius els que emeten aquesta radiació.

Vegem ara les seues aplicacions:

• Aplicació com a font d'energia. 
• Aplicació en investigacions i experiments científics
• Aplicació mèdica.

Totes les activitats relacionades amb els isòtops radioactius generen residus. També ho són aquells objectes que han estat en contacte amb material radioactiu i que s'han pogut contaminar.

Els residus radioactius són molt perillosos. Petites quantitats poden emetre radiació perillosa per a la salut humana. I com són molt duradors continuen emetent radiació durant milers d'anys. Es classifiquen en residus d'activitat baixa, mitjana i alta.

• Els residus d'activitat baixa i mitjana són aquells que deixen de ser perillosos per a la salut passars uns tres-cents anys com a màxim.
• Els residus d'activitat alta procedeixen de restes de combustible de les centrals nuclears o de l'armament. Tardaran milers d'anys a deixar de ser perjudicials per a la salut.

En el pròxim post parlaré més a fons sobre les aplicacions d'aquests isòtops. Espere que vos haja agradat.

Més sobre Miguel Servet.

Ací vos deixo més informació sobre Miguel Servet i el seus estudis en teologia.

Respecte a la pràctica de la teologia i com a creient que era, es va introduir en la Reforma Protestant i va fer nombroses obres teològiques.

A l'any 1546 va enviar al seu amic Calví un copia del seu treball més importat sobre la Reforma, Christianismi Restitutio, però, malgrat tot aquest treball va ser captat per membres de la Santa Trinitat que el volien acusar d'heretgia. 

A causa de la publicació d'aquestos llibres, juntament amb molts altres, la participació en la Reforma Prontestant, a més dels estudis de medicina que va realitzar, la santa Trinitat el va acusar d'heretgia. Posteriorment quan va ser reconegut va ser arrestat a a Ginebra on el van sotmetre a un judici en el qual el van declarar culpable d'heretgia i el van condemnar a mort a la foguera. 

Miguel Servet va morir a Ginebra el 27 d'octubre de 1553 als 44 anys d'edat després d'una vida plena d'estudis i descobriments que van ajudar a desenvolupar la medicina i van produir una gran revolució en aquella època. 

Avui dia, després de cinc segles seguim reconeixent el treball d'aquest científic espanyol amb nombrosos homenatges com monuments, carrers amb el seu nom, centres d'estudi dedicats a ell... 

Tot a causa de la tasca que va realitzar i de la innovació que van suposar els seus estudis per a l'època.

Proximament pujaré videos entrevistant a gent del carrer sobre aquest científic. 

Christianismi Restitutio.