Separació de mescles.

La entrada d'avui tracta sobre alguns processos que serveixen per a la separació de mescles. 

Anomenem mescla a aquella matèria que resulta de la combinació de diverses substàncies i que es poden separa utilitzant procediments físics. Les mescles poden ser: heterogènies, es poden distingir els components a cop d'ull; homogènies, no és possible distingir els components a simple vista. Alguns procediments físics són:

• Filtració.

Aquest procediment serveix per a separar un sòlid d'un líquid en el qual no es soluble. En aquest cas es tracta d'una mescla heterogènia. En la filtració s'utilizta el procediment de la solubilitat.

En el primer dibuix es troba la mescla, en el segon les substàncies  ja estan separades.

   

Un exemple, separar arena i aigua. Com es veu en la imatge, en un paper de filtre que funciona com a embut s'aboca la mescla d'aigua i arena. L'aigua travessa el paper i cau al recipient però l'arena es queda filtrada en el paper ja que aquesta no està dissolta en l'aigua. I així podem separa les dues substàncies.

• Separació magnètica.

La separació magnètica serveix per a separa dos components si un d'aquests és un metall ferromagnètic, i se separa dels altres utilitzant un imant. Per tant s'utilitza per a separar les substàncies d'una mescla heterogènia.

L'imant atrau la substància ferromagnètica.

• Decantació.

Serveix per a separar una mescla heterogènia formada dos líquids que no es poden mesclar i que tenen una diferent densitat. Per exemple oli i aigua. En aquest procediment s'utilitza la propietat de la densitat.

 

Com podem veure a la fotografía l'oli i l'aigua no es poden mesclar, i l'aigua amb més densitat es troba al fons de l'embut de decantació. S'obri la clau per a que caiga el líquid més dens a un recipient que es col·loca baix. Quan ja ha passat tot el líquid es tanca la clau i obtenim per una banda l'aigua en el recipient i l'oli en l'embut del qual traurem més tard l'oli.

Hi ha més processos per a separar mescles: garbellament, cristal·lització, destil·lació i cromatografia. Si en voleu saber més sobre aquests processos tindreu que esperar al pròxim post.

Miguel Servet.

Aquesta setmana vos parlaré sobre el científic i teòleg Miguel Servet, on hi ha un carrer a Castelló de la Plana, i també en altres ciutats, amb el seu nom recordant el seu treball. Si voleu saber més sobre aquest ací deixo un enllaç Miguel Servet.


Miguel Servet va ser un teòleg i científic español. Respecte als seus estudis, va cursar dret a la universitat de Tolouse. A l'any 1537 es va matriuclar a la universitat de París per tal d'estudiar medicina, però a causa d'un tractat d'astrologia en el qual defensava la influència dels astres sobre la salut el va enfrontar amb tota la comunitat mèdica professional de la època. Posteriorment també va estudiar teologia a Lueven.

Com podeu veure els seus interesos van acabar en moltes ciències diferents: astronomia, metereologia, geografia, jurisprudencia, teologia i el estudi de la Bíblia , les matemàtiques, astronomia i medicina.
Però va ser en aquest camp d'estudi, la medicina, on va destacar notablement a causa dels nombrosos treballs que va realitzar sobre la circulació pulmonar.
L'estudi que va realitzar Miguel sobre la circulació pulmonar estava basat en els principis de l'estudi de Galé. Segons Galé, la sang eixia del cor cap a les diferents parts del cos i hi tornava utilitzant els mateixos conductes. Va defensar que l'òrgan central del sistema circulatori era el fetge. 

Però en el s. XVI, Miguel Servet, amb la realització de nombrosos estudis, va rebratre algunes d'aquestes idees. Servet va arribar a la conclusió revolucionària per a l'època, que la sang passava a través dels pulmons, on rebia l' ''ànima'', i així va descriure la circulació pulmonar, un gran avanç per a l'època.


Si voleu saber més sobre el seu estudi en la teologia haureu d'esperar al pròxim post. Espero que vos haja agradat.