Liti

Avui vaig a parlar sobre un element químic de la taula periòdica, el liti.
Aquest es representa amb el símbol Li i té de nombre atòmic 3. És un element alcalí, els metalls alcalins són aquells que estan situats en el grup 1 de la taula periòdica. En la seua forma pura, és un metall tou, de color blanc plata, s'oxida ràpidament en aire o aigua. És l'element sòlid més lleuger i s'empra especialment en aleacions conductes de calor, bateries elèctriques i sals, en el tractament de certes depressions. És univalent i molt reactiu.

Aquest element químic fou descobert per Johann Arfvedson en 1817. El va trobar en una mina de petalita a Suècia. 
El liti és un element moderadament abundant i està present a l'escorça terrestre en 65 parts per milió. Es troba dispers en algunes roques, pero mai lliure. Es troba en xicoteta proporció en roques volcàniques i sals naturals.
El liti, juntament amb l'hidrogen i l'heli, és un dels únics elements obtinguts durant el Big Bang. Tots els demés foren sintetitzats a través de fusion nuclears en estels en la secuència principal o durant les supernoves. Industrialment és obtingut a partir de la electròlisi del clorur de liti fos (LiCl). Des de la Segona Guerra Mundial la producció de liti s'ha incrementat enormement.

Al igual que altres metalls alcalins, el liti pur és altament inflamable i ligerament explosiu quan s'exposa a l'aire i a l'aigua. És corrosiu, per lo que requerix evitar el contacte amb la pell. S'ha de emmagatzemar en un líquid hidrocarburat inflamable com la nafta.

Ací finalitza l'últim post d'aquest curs 2012-2013. Espere que vos haja agradat el blog a tots. Bon estiu.

Aplicacions dels isòtops radioactius

Ací estic amb més informació sobre les aplicacions dels isòtops radioactius. Com vaig dir en l'última entrada les aplicacions eren 3.

Aplicacions com a font d'energia.

A les centrals nuclears s'obtenen grans quantitats d'energia aprofitant la fissió d'isòtops radioactius d'urani i plutoni. També es pot aprofitar per a fabricar piles de molt llarga duració. S'utilitzen en els marcapasos, en equips de mesura de sondes espacials o en estacions marítimes o terrestres que es troben en llocs de díficil accés.


Aplicacions en investigacions i experiments científics.

Els nuclis dels isòtops es desintegren emetent radiació alfa, beta o gamma. Els isòtops radioactius tenen diferents usos:

1. Per a determinar l'antiguitat d'una troballa arqueològica o històrica.
2. En investigació s'utilitzen com a marcadors, per a saber en què es transforma exactament una substància en una reacció química. Aquests estudis són importants per a conéixer com transcorren les reaccions en els organismes vius.
3. En investigacions forenses es fan servir tècniques d'isòtops radioactius per a detectar residus de munició.

Aplicació mèdica.

Com un mètode de diagnòstic d'algunes malalties s'introdueix en els malalts una substància que conté un isòtop radioactiu que emeta radiació de baixa energia. Aquesta substància es fixa a l'òrgan que es vol analitzar i permet observar-lo, registrant la radiació que emet.

El càncer fa que algunes cèl·lules es reproduïsquen ràpidament i originen un tumor. Els radioisòtops que emeten radiació d'alta energia afecten el procés de reproducció cel·lular. Així, la radiació emesa pels nuclis que es desintegren eliminarà més cèl·lules canceroses que cèl·lules normals, ja que aquestes últimes es reprodueixen més lentament. 

I ací finalitza el tema sobre els isòtops radioactius. Per a saber sobre què serà la próxima entrada haureu d'esperar.

Isòtops radioactius

Hola, en aquesta entrada parlaré sobre els isòtops radioactius. 
Primerament, anomenem isòtop als àtoms que tenen el mateix nombre de protons i es diferencien en el nombre de neutrons.
En segon lloc, la radioactivitat és el procés que experimenten alguns nuclis atòmics que els porta e emetre radiació. S'anomenen isòtops radioactius els que emeten aquesta radiació.

Vegem ara les seues aplicacions:

• Aplicació com a font d'energia. 
• Aplicació en investigacions i experiments científics
• Aplicació mèdica.

Totes les activitats relacionades amb els isòtops radioactius generen residus. També ho són aquells objectes que han estat en contacte amb material radioactiu i que s'han pogut contaminar.

Els residus radioactius són molt perillosos. Petites quantitats poden emetre radiació perillosa per a la salut humana. I com són molt duradors continuen emetent radiació durant milers d'anys. Es classifiquen en residus d'activitat baixa, mitjana i alta.

• Els residus d'activitat baixa i mitjana són aquells que deixen de ser perillosos per a la salut passars uns tres-cents anys com a màxim.
• Els residus d'activitat alta procedeixen de restes de combustible de les centrals nuclears o de l'armament. Tardaran milers d'anys a deixar de ser perjudicials per a la salut.

En el pròxim post parlaré més a fons sobre les aplicacions d'aquests isòtops. Espere que vos haja agradat.

Més sobre Miguel Servet.

Ací vos deixo més informació sobre Miguel Servet i el seus estudis en teologia.

Respecte a la pràctica de la teologia i com a creient que era, es va introduir en la Reforma Protestant i va fer nombroses obres teològiques.

A l'any 1546 va enviar al seu amic Calví un copia del seu treball més importat sobre la Reforma, Christianismi Restitutio, però, malgrat tot aquest treball va ser captat per membres de la Santa Trinitat que el volien acusar d'heretgia. 

A causa de la publicació d'aquestos llibres, juntament amb molts altres, la participació en la Reforma Prontestant, a més dels estudis de medicina que va realitzar, la santa Trinitat el va acusar d'heretgia. Posteriorment quan va ser reconegut va ser arrestat a a Ginebra on el van sotmetre a un judici en el qual el van declarar culpable d'heretgia i el van condemnar a mort a la foguera. 

Miguel Servet va morir a Ginebra el 27 d'octubre de 1553 als 44 anys d'edat després d'una vida plena d'estudis i descobriments que van ajudar a desenvolupar la medicina i van produir una gran revolució en aquella època. 

Avui dia, després de cinc segles seguim reconeixent el treball d'aquest científic espanyol amb nombrosos homenatges com monuments, carrers amb el seu nom, centres d'estudi dedicats a ell... 

Tot a causa de la tasca que va realitzar i de la innovació que van suposar els seus estudis per a l'època.

Proximament pujaré videos entrevistant a gent del carrer sobre aquest científic. 

Christianismi Restitutio.

Separació de mescles.

La entrada d'avui tracta sobre alguns processos que serveixen per a la separació de mescles. 

Anomenem mescla a aquella matèria que resulta de la combinació de diverses substàncies i que es poden separa utilitzant procediments físics. Les mescles poden ser: heterogènies, es poden distingir els components a cop d'ull; homogènies, no és possible distingir els components a simple vista. Alguns procediments físics són:

• Filtració.

Aquest procediment serveix per a separar un sòlid d'un líquid en el qual no es soluble. En aquest cas es tracta d'una mescla heterogènia. En la filtració s'utilizta el procediment de la solubilitat.

En el primer dibuix es troba la mescla, en el segon les substàncies  ja estan separades.

   

Un exemple, separar arena i aigua. Com es veu en la imatge, en un paper de filtre que funciona com a embut s'aboca la mescla d'aigua i arena. L'aigua travessa el paper i cau al recipient però l'arena es queda filtrada en el paper ja que aquesta no està dissolta en l'aigua. I així podem separa les dues substàncies.

• Separació magnètica.

La separació magnètica serveix per a separa dos components si un d'aquests és un metall ferromagnètic, i se separa dels altres utilitzant un imant. Per tant s'utilitza per a separar les substàncies d'una mescla heterogènia.

L'imant atrau la substància ferromagnètica.

• Decantació.

Serveix per a separar una mescla heterogènia formada dos líquids que no es poden mesclar i que tenen una diferent densitat. Per exemple oli i aigua. En aquest procediment s'utilitza la propietat de la densitat.

 

Com podem veure a la fotografía l'oli i l'aigua no es poden mesclar, i l'aigua amb més densitat es troba al fons de l'embut de decantació. S'obri la clau per a que caiga el líquid més dens a un recipient que es col·loca baix. Quan ja ha passat tot el líquid es tanca la clau i obtenim per una banda l'aigua en el recipient i l'oli en l'embut del qual traurem més tard l'oli.

Hi ha més processos per a separar mescles: garbellament, cristal·lització, destil·lació i cromatografia. Si en voleu saber més sobre aquests processos tindreu que esperar al pròxim post.

Miguel Servet.

Aquesta setmana vos parlaré sobre el científic i teòleg Miguel Servet, on hi ha un carrer a Castelló de la Plana, i també en altres ciutats, amb el seu nom recordant el seu treball. Si voleu saber més sobre aquest ací deixo un enllaç Miguel Servet.


Miguel Servet va ser un teòleg i científic español. Respecte als seus estudis, va cursar dret a la universitat de Tolouse. A l'any 1537 es va matriuclar a la universitat de París per tal d'estudiar medicina, però a causa d'un tractat d'astrologia en el qual defensava la influència dels astres sobre la salut el va enfrontar amb tota la comunitat mèdica professional de la època. Posteriorment també va estudiar teologia a Lueven.

Com podeu veure els seus interesos van acabar en moltes ciències diferents: astronomia, metereologia, geografia, jurisprudencia, teologia i el estudi de la Bíblia , les matemàtiques, astronomia i medicina.
Però va ser en aquest camp d'estudi, la medicina, on va destacar notablement a causa dels nombrosos treballs que va realitzar sobre la circulació pulmonar.
L'estudi que va realitzar Miguel sobre la circulació pulmonar estava basat en els principis de l'estudi de Galé. Segons Galé, la sang eixia del cor cap a les diferents parts del cos i hi tornava utilitzant els mateixos conductes. Va defensar que l'òrgan central del sistema circulatori era el fetge. 

Però en el s. XVI, Miguel Servet, amb la realització de nombrosos estudis, va rebratre algunes d'aquestes idees. Servet va arribar a la conclusió revolucionària per a l'època, que la sang passava a través dels pulmons, on rebia l' ''ànima'', i així va descriure la circulació pulmonar, un gran avanç per a l'època.


Si voleu saber més sobre el seu estudi en la teologia haureu d'esperar al pròxim post. Espero que vos haja agradat.

Presentació.

Salutacions, a partir d'ara actualitzaré el blog quasi totes les setmanes per a estar al dia dels experiments més senzills fins als més complexos i de molts altres projectes interessants de l'asignatura de física i química. A l'institut farem els experiments al laboratori o a classe i després pujaré una entrada per a compartir-los amb tots vosaltres. Espere que vos agrade el blog i que comenceu a interesar-vos més per la ciència.